La primera part del viatge a Sri Lanka el dediquem a fer una ruta per les platges del sud de l'illa. Com viatgem al setembre, el clima no acompanya com per banyar-nos i passar-hi el dia, per això la nostra idea és estar-hi només tres dies. Com la motxilla pesa i anem amb transport públic decidim passar les dues primeres nits a Mirissa i des d'allà moure'ns d'un lloc a un altre.
Dia 1. Barcelona - Dubai
Fa mesos que vam decidir viatjar a Sri Lanka aquest any, però hi ha hagut algunes dificultats: el maig, inundacions al sud de l'illa, a principis de juny, els Emirats veten tots els vols procedents de Qatar, i una vegada ens decidim a comprar el vol.. resulta que el Parc Nacional de Yala tanca el mes de setembre. El mes de setembre acaba l'època de monzó i comença la sequia, és per a això que el parc estarà tancat fins l'octubre!
Abans de marxar, tenim definit el recorregut i hem reservat els hotels a través de Booking, amb cancel·lació anticipada i gratuïta, per poder tenir flexibilitat si, una vegada allà, decidíssim modificar l'itinerari previst.
Uns dies abans de començar el viatge, hem tret el visat de turista on-line. És molt fàcil fer la gestió un mateix i el cost és de 35$. Al cap de pocs minuts hem rebut un e-mail amb el visat aprovat.
El conductor del tuk tuk ens intenta explicar, mig en anglès, mig en signes, que de camí a Tangalle podem parar a veure el Hummanaya Blow Hole a Kudawella. Ens adverteix que l'entrada és de pagament, però entre l'entrada i la cocacola que prenem abans de reprendre la marxa, ens deixem gairebé 1000 rúpies en un momentet... si ho canviem a euros no són ni cinc euros, però en el context, és car. Com no fa sol i a estones plou una mica, a Tangalle només parem una estona a la platja, diuen que en un dia de sol és de les més boniques. Per arribar aviat a Udawalawa quedem que no pararem a dinar, però malauradament la polícia ens para i posa una multa al conductor del tuk tuk, alguna documentació no està al dia. Això ens endarrereix i arribem a Udawalawa morts de gana... el camí és molt verd, amb palmeres altes i vegetació, miris on miris. Durant el trajecte, els infants saluden quan ens veuen passar i ens saluden. Aquí tothom és molt simpàtic, els fa gràcia veure turistes.
Una vegada instal·lats al Green View Safari Resort d'Udawalawa, ens reben amb un súc nutritiu i ens donen algunes indicacions per fer el safari l'endemà. El preu que ofereix l'hotel és força bo i l'horari ja ens va bé per poder aprofitar millor el dia. Són les 15h i busquem un lloc on dinar, sense saber ben bé com... ens saltem totes els consells del món viatger i entrem al primer local obert que trobem. El lloc està a les fosques i ens envolten algunes mosques... però sorprenentment el menjar és casolà, tradicional, molt bo. I només paguem 600 rúpies!!! (no us podem dir el nom del lloc... doncs no té cartell ni apareix a Tripadvisor). Ens prenem la tarda de descans a l'hotel fins l'hora de sopar, doncs Udawalawa no té gaire a visitar.
Al Green View Safari només ens hi allotgem dues parelles i el tracte, com no podria ser d'una altra manera, és totalment personalitzat! Al vespre, cap a les 18:30h sortim de la cabana per sopar. Per la nostra sorpresa, ens han organitzat un sopar romàntic, a una petita cabana amb dues taules i il·luminada amb la llum d'unes espelmes. Sopem un dels millors rice&curry del viatge. Avui anem a dormir aviat perquè el safari al Parc Nacional d'Udawalawe comença a les 06:00h a.m.
Nota: a Udawalawa es pot visitar l'Elephant Transit Home, un projecte on cuiden dels elefants que han estat orfes i els preparen per retornar al seu hàbitat natural. La visita consisteix en veure com els alimenten, dura només una hora i es fa només dues vegades al dia.
Dia 1. Barcelona - Dubai
Fa mesos que vam decidir viatjar a Sri Lanka aquest any, però hi ha hagut algunes dificultats: el maig, inundacions al sud de l'illa, a principis de juny, els Emirats veten tots els vols procedents de Qatar, i una vegada ens decidim a comprar el vol.. resulta que el Parc Nacional de Yala tanca el mes de setembre. El mes de setembre acaba l'època de monzó i comença la sequia, és per a això que el parc estarà tancat fins l'octubre!
Abans de marxar, tenim definit el recorregut i hem reservat els hotels a través de Booking, amb cancel·lació anticipada i gratuïta, per poder tenir flexibilitat si, una vegada allà, decidíssim modificar l'itinerari previst.
Uns dies abans de començar el viatge, hem tret el visat de turista on-line. És molt fàcil fer la gestió un mateix i el cost és de 35$. Al cap de pocs minuts hem rebut un e-mail amb el visat aprovat.
Per fi el 4 de setembre agafem el vol rumb a Colombo, amb escala a Dubai. Dos dies abans, celebràvem l'enllaç dels nostres amics, la Montse i el Bernat, i ha donat la casualitat que agafàvem el mateix vol, ells viatgen a Indonèsia de viatge de noces. A Dubai ens despedim d'ells i no és fins l'endemà, el 5 de setembre a les 8:45h del matí, que arribem a Colombo, la capital de Sri Lanka.
Dia 2. Dubai - Colombo - Mirissa
Una vegada hem passat el control de passaports i hem recollit l'equipatge, el primer que fem a l'aeroport de Colombo són dues coses: canviar efectiu d'euros a rúpies srilanqueses (LKR) i comprar dues targetes SIM per tenir connexió a internet durant el viatge i poder fer trucades internes. La targeta SIM ens va costar 700 rúpies cadascuna (4€) i va ser suficient per a tots els dies, però hi ha diferents tarifes.
Dia 2. Dubai - Colombo - Mirissa
Una vegada hem passat el control de passaports i hem recollit l'equipatge, el primer que fem a l'aeroport de Colombo són dues coses: canviar efectiu d'euros a rúpies srilanqueses (LKR) i comprar dues targetes SIM per tenir connexió a internet durant el viatge i poder fer trucades internes. La targeta SIM ens va costar 700 rúpies cadascuna (4€) i va ser suficient per a tots els dies, però hi ha diferents tarifes.
- A setembre 2017, 1 euro = 181 LKR
Per arribar al centre de la ciutat hi ha dos autobusos directes des de l'aeroport: la línia 187 d'autobús surt cada 30 minuts i et porta fins a l'estació central de Colombo, tarda aproximadament 25min. en funció del trànsit. El preus són unes 30 rúpies/persona (0,20€). Aquest autobús fa diverses parades i no és gaire còmode. Al portar l'equipatge, nosaltres vam agafar un altre autobús "express" (no s'atura), amb aire acondicionat, que surt des del davant mateix de la zona d'arribades de l'aeroport i ens va costar 130 rúpies/persona (0,70€). Pel que hem llegit a altres blogs, un taxi pot costar unes 2.500 rúpies (uns 22€). A la pàgina web de l'aeroport hi ha la informació publicada.
Només entrar a la ciutat, veiem per la finestra que comença a ploure força i des de l'autobús ja ens canviem el calçat i ens preparem per la pluja. La rebuda a Colombo va estar passada per aigua tot el matí i fins després de dinar. Ens hagués agradat visitar una mica Colombo, de fet, duiem anotats alguns llocs interessants a veure, però amb la que estava caient, ens vam limitar a anar fins a l'estació de tren, comprar el bitllet per Mirissa i deixar les motxilles. Una vegada enllestit, teníem un parell d'hores per trobar un lloc on dinar i poca cosa més.
Arribem el 5 de setembre, dia de festivitat nacional: "Binara Full Moon Poya Day", un dels dies festius més importants a Sri Lanka i tot estava tancat, principalment botigues, restaurants i edificis públics. És el dia en què els budistes de Sri Lanka commemoren l'establiment l'ordre de la Monàstica Budista Femenina. A causa de la seva importància en la vida religiosa dels budistes a les comunitats locals, tots els dies de lluna plena van ser declarats festius pel govern. A Sri Lanka, el 70% de la població és budista, el 13% hind, un 10% musulmana i un 7% catòlica.
Per tant, seguint recomanacions de TripAdvisor arribem a "Colombo Fort Cafe", un restaurant molt turístic amb preus desorbitats (pel que és el país). Ens refiem dels comentaris, del fet que és dels únics llocs que trobarem oberts i a més hi ha força gent a les taules (tots turistes). Doncs aquest va ser l'àpat més car de tot el viatge: 4.470 rúpies per una aigua gran, una pizza individual i un plat de vedella amb guarnició (24€).
A les 14:30h surt el tren de Colombo a Mirissa, els bitllets a segona classe i sense seient reservat ens havien costat 460 rúpies i quan el tren frena a l'estació ja ve ple. El trajecte de 3h es fa esgotador, tot i que cal reconèixer que hem tingut molta sort, a meitat del viatge podem seure els dos junts i deixar les motxilles al portaequipatges. Potser no va ser bona idea no reservar hotel a Colombo per passar la primera nit, però Colombo tampoc té gaire llocs interessants per visitar i per això vam decidir agafar el tren el primer dia fins a la ciutat de Mirissa. L'estació de Mirissa està perduda al mig de la vegetació, és una estació molt petita i en arribar no hi ha ningú, només un parell de tuk-tuk que sembla que ens estiguin esperant expressament. Un d'ells se'ns apropa, no té ni idea d'on està situat el nostre hotel, però com portem l'adreça al mòbil li indiquem amb el gps. Torna a ploure i el camí està tot enfangat. En una estoneta arribem a Sri Many, l'hotel on passarem les dues primeres nits. Des de Mirissa visitarem Galle i les platges més boniques de la costa sud.
Només entrar a la ciutat, veiem per la finestra que comença a ploure força i des de l'autobús ja ens canviem el calçat i ens preparem per la pluja. La rebuda a Colombo va estar passada per aigua tot el matí i fins després de dinar. Ens hagués agradat visitar una mica Colombo, de fet, duiem anotats alguns llocs interessants a veure, però amb la que estava caient, ens vam limitar a anar fins a l'estació de tren, comprar el bitllet per Mirissa i deixar les motxilles. Una vegada enllestit, teníem un parell d'hores per trobar un lloc on dinar i poca cosa més.
Arribem el 5 de setembre, dia de festivitat nacional: "Binara Full Moon Poya Day", un dels dies festius més importants a Sri Lanka i tot estava tancat, principalment botigues, restaurants i edificis públics. És el dia en què els budistes de Sri Lanka commemoren l'establiment l'ordre de la Monàstica Budista Femenina. A causa de la seva importància en la vida religiosa dels budistes a les comunitats locals, tots els dies de lluna plena van ser declarats festius pel govern. A Sri Lanka, el 70% de la població és budista, el 13% hind, un 10% musulmana i un 7% catòlica.
Per tant, seguint recomanacions de TripAdvisor arribem a "Colombo Fort Cafe", un restaurant molt turístic amb preus desorbitats (pel que és el país). Ens refiem dels comentaris, del fet que és dels únics llocs que trobarem oberts i a més hi ha força gent a les taules (tots turistes). Doncs aquest va ser l'àpat més car de tot el viatge: 4.470 rúpies per una aigua gran, una pizza individual i un plat de vedella amb guarnició (24€).
A les 14:30h surt el tren de Colombo a Mirissa, els bitllets a segona classe i sense seient reservat ens havien costat 460 rúpies i quan el tren frena a l'estació ja ve ple. El trajecte de 3h es fa esgotador, tot i que cal reconèixer que hem tingut molta sort, a meitat del viatge podem seure els dos junts i deixar les motxilles al portaequipatges. Potser no va ser bona idea no reservar hotel a Colombo per passar la primera nit, però Colombo tampoc té gaire llocs interessants per visitar i per això vam decidir agafar el tren el primer dia fins a la ciutat de Mirissa. L'estació de Mirissa està perduda al mig de la vegetació, és una estació molt petita i en arribar no hi ha ningú, només un parell de tuk-tuk que sembla que ens estiguin esperant expressament. Un d'ells se'ns apropa, no té ni idea d'on està situat el nostre hotel, però com portem l'adreça al mòbil li indiquem amb el gps. Torna a ploure i el camí està tot enfangat. En una estoneta arribem a Sri Many, l'hotel on passarem les dues primeres nits. Des de Mirissa visitarem Galle i les platges més boniques de la costa sud.
Dia 3. Platges sud oest i Galle - Mirissa
L'esmorzar a Sri Many és espectacular... fruita fresca, cafè amb llet o tè, torrades, iogurt amb mel, una truita... això d'un esmorzar ràpid no existeix a Sri Lanka. Tan aviat com l'estòmac ens ho permet, sortim de l'hotel i a la carretera principal trobem la parada d'autobus i preguntem per orientar-nos. És molt fàcil moure's amb autobús per tot el país. Ara bé, cal estar atent i apretar a córrer per aconseguir pujar a l'autobús. Normalment no hi ha lloc si no l'agafes al punt de sorida, però com fa moltes parades, de seguida trobes lloc per seure. Tan sols el fet mateix d'agafar el transport públic ja és entranyable i et fa comprendre una mica millor com és la vida dels ciutadans de l'illa. El recorregut fins a Galle és de una hora o una mica més, en funció del trànsit i ens va costar 60 rúpies/persona (0,35€). A l'arribar a Galle ja identifiquem el Fort una mica més endavant, ben bé al costat del mar. Ja sentim la humitat als cabells i la sal a la pell.
Galle Fort és molt turístic, però amable. Murs de pedra forts i carrers adoquinats, construccions d'estil europeu a l'interior: la torre del rellotge, l'església anglicana i l'antiga casa del gobernador holandès; ara convertida en hotel (Amangalla Hotel). Estar tant a prop del mar fa que faci molt de vent però per sort no plou i podem recórrer l'interior del fort, començant per la torre del rellotge i caminant pels carrerons fins arribar al far: Galle Lighthouse. Tot i passejar tranquil·lament per tot el voltant de les muralles (Rampart St.), cap a les dotze del migdia ja hem visitat tot el fort de Galle i ens entretenim a les botigues de records, esperant que es faci l'hora de dinar. A Galle havíem vist que molts viatgers recomanaven el restaurant 'Rice&Curry Lucky Fort Restaurant' i vam ser els primers en seure a dinar. El primer plat de rice&curry que hem probat i un dels millors. És el plat típic de l'illa, arròs basmati blanc amb diferents platets de verdures al curry que es barregen com si fos una amanida. Cadascú es pot fer la barreja que preferixi i sempre queda bo. Després de dinar volíem fer un gelat italià però estàvem tant tips que vam preferir fer un tè i un cafè a 'Pedlar's Inn Cafe'. A Galle pots trobar tot allò europeu que no trobaràs a la resta del viatge.
A la targa vam acordar amb un conductor de tuk-tuk que ens portés fins a Unawatuna beach, però abans volíem visitar el temple budista 'Japanese Peace Pagoda'. Arribar-hi és força complicat, el que fa que el preu se'ns dispari una mica... però és gairebé impossible arribar-hi a peu. Arribant a Unawatuna volem veure el blow hole que hi ha a prop, però el conductor no sap com arribar-hi, així que ens deixa a la platja i ens hem de buscar la vida. Ho intentem per un camí... però no té sortida. Al final ens hem donat per vençuts i hem passat la tarda passejant per la platja d'Unawatuna, tranquil·lament, mullant-nos els peus (i els pantalons), fent alguna foto... fins que cap a les cinc tornem a agafar l'autobús cap a Mirissa.
Hem llegit molt sobre els famosos pescadors de Welligama (fishermen) que pesquen a sobre d'uns pals de fusta, instal·lats sobre l'aigua i tenim a la retina la fotografia meravellosa que va aconseguir Steve McCurry's durant el seu reportatge a Sri Lanka. Amb el temporal que hi ha aquests dies, és força improbable que ens els trobem. A més, hem sabut de molts viatgers que han intentat anar-los a trobar i ferlos fotografies, i la mala experiència que han tingut, doncs pel que sembla més que pescar, el que fan és posar-s'hi bé per què els turistes els facin fotos i després cobrar-los diners. Amb l'autobús passem per davant de la platja, però ni tan sols ens hi aturem... doncs des de la finestra del bus ja veiem que avui no els trobarem pas. El temps de pluja i vent no ens acompanya. Tornem a l'hotel per dutxar-nos i de seguida sortim per veure la posta de 'no-sol' a la platja de Mirissa. Tot i no veure la llum rogenca del sol, l'escena és molt bonica: la platja buida, només amb el soroll de les ones trencant a la sorra. Idílic. Avui sopem a 'Demwini Roti Shop', recomanat a diferents blogs i a TripAdvisor.
Tornant a la carretera principal entrem a algunes agències per preguntar els preus d'un taxi per l'endemà anar a Tangalle i que ens deixi a Udawalawa, per visitar el Parc Nacional d'Udawalawe. Com el Parc Nacional de Yala està tancat per a fer-ne el manteniment, vam consultar alguns blogs i aquesta sembla una bona alternativa. Els preus que ens ofereixen les agències de Mirissa són bastant més cars del que crèiem (8.000 - 10.000 rúpies). Gràcies al gerent de l'hotel, finalment contractem un tuk-tuk que ens farà tot el trajecte per 6.000 rúpies (33 euros / 120 km) i segur que serà molt més divertit!
Nota: Si haguéssim tingut més temps o el temps hagués acompanyat, hi ha altres llocs a la zona que val la pena visitar:
- Blow Hole (Devala Road), arribant a Unawatuna beach.
- Llac de Koggalla, hi ha agències que hi fan excursions per veure les plantacions de canyella.
- Platja de Hikkaduwa
Dia 4. Platges sud est - Tangalle - Udawalawa
A les nou, després d'esmorzar, el tuk tuk ens espera a la porta de l'hotel per començar la ruta fins a Tangalle. La primera parada que fem és a Dondra Harbour, un port de pescadors impressionant. No ens hi entretenim gaire, som els únics turistes visitant el port i cridem bastant l'atenció entre pescadors. Els joves venen el que aquestes hores encara queda de peix, altres netegen les embarcacions.
Continuem el trajecte fins el Temple de Wewurukannala, a Dikwella. El temple budista té una estàtua de Buda assegut de 50m d'alçada, la més gran de Sri Lanka.
Continuem el trajecte fins el Temple de Wewurukannala, a Dikwella. El temple budista té una estàtua de Buda assegut de 50m d'alçada, la més gran de Sri Lanka.
El conductor del tuk tuk ens intenta explicar, mig en anglès, mig en signes, que de camí a Tangalle podem parar a veure el Hummanaya Blow Hole a Kudawella. Ens adverteix que l'entrada és de pagament, però entre l'entrada i la cocacola que prenem abans de reprendre la marxa, ens deixem gairebé 1000 rúpies en un momentet... si ho canviem a euros no són ni cinc euros, però en el context, és car. Com no fa sol i a estones plou una mica, a Tangalle només parem una estona a la platja, diuen que en un dia de sol és de les més boniques. Per arribar aviat a Udawalawa quedem que no pararem a dinar, però malauradament la polícia ens para i posa una multa al conductor del tuk tuk, alguna documentació no està al dia. Això ens endarrereix i arribem a Udawalawa morts de gana... el camí és molt verd, amb palmeres altes i vegetació, miris on miris. Durant el trajecte, els infants saluden quan ens veuen passar i ens saluden. Aquí tothom és molt simpàtic, els fa gràcia veure turistes.
Una vegada instal·lats al Green View Safari Resort d'Udawalawa, ens reben amb un súc nutritiu i ens donen algunes indicacions per fer el safari l'endemà. El preu que ofereix l'hotel és força bo i l'horari ja ens va bé per poder aprofitar millor el dia. Són les 15h i busquem un lloc on dinar, sense saber ben bé com... ens saltem totes els consells del món viatger i entrem al primer local obert que trobem. El lloc està a les fosques i ens envolten algunes mosques... però sorprenentment el menjar és casolà, tradicional, molt bo. I només paguem 600 rúpies!!! (no us podem dir el nom del lloc... doncs no té cartell ni apareix a Tripadvisor). Ens prenem la tarda de descans a l'hotel fins l'hora de sopar, doncs Udawalawa no té gaire a visitar.
Al Green View Safari només ens hi allotgem dues parelles i el tracte, com no podria ser d'una altra manera, és totalment personalitzat! Al vespre, cap a les 18:30h sortim de la cabana per sopar. Per la nostra sorpresa, ens han organitzat un sopar romàntic, a una petita cabana amb dues taules i il·luminada amb la llum d'unes espelmes. Sopem un dels millors rice&curry del viatge. Avui anem a dormir aviat perquè el safari al Parc Nacional d'Udawalawe comença a les 06:00h a.m.
Nota: a Udawalawa es pot visitar l'Elephant Transit Home, un projecte on cuiden dels elefants que han estat orfes i els preparen per retornar al seu hàbitat natural. La visita consisteix en veure com els alimenten, dura només una hora i es fa només dues vegades al dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada