A mesura que ens apropem al centre de l'illa decobrirem el famós tè singalès i les meravelloses terres altes de Sri Lanka, el Hill Country. L'antic tren de fusta ens permetrà anar d'Ella a Haputale, Nuwara Eliya i arribar a Kandy. Tenim previst passar-hi en total sis dies, dues nits a Ella i tres a Nuwara Eliya.
Dia 5. Safari a PN Udawalawe - Ella
A les 05:00 a.m. ens sona el despertador. Ens vestim de seguida per què ens doni temps a fer un cafè abans no arribi el Jeep amb el guia que ens acompanyarà durant el safari al PN Udawalawe. El parc obra a les sis del matí i a l'hotel ens han dit que és important arribar-hi d'hora per no creuar-nos amb tants visitants durant el recorregut. Tot i que som una mica escèptics, de seguida comencem a veure alguns animals interessants, sobretot cigonyes i àguiles. Després de pocs minuts, el conductor frena en sec i ens fa observar entre els arbres, una cria de leopard, ells l'anomenen "wild cat". Hem tingut moltíssima sort, doncs són molt difícils de veure. Seguim el trajecte i trobem una família d'elefants esmorzant! Són un grup de famelles. Durant les quatre hores de visita al PN Udawalawe veiem cocodrils, búfals, micos... ha valgut la pena. A la tornada recollim la motxilla de Green View Safari amb la intenció d'agafar un autobús direcció Ella. El trajecte és d'unes quatre hores i haurem de fer un trasbord a Wellawaya, perquè no hi ha un autobús directe. De sobte comença una bona tempesta. La responsable de l'hotel ens ofereix contractar un conductor que ens hi porti. No ho teníem previst, però vist el temporal, ens decidim a agafar el tuk tuk per 3.500 rúpies. Arribarem a Ella abans del previst i podrem fer alguna parada.
Doncs no, el conductor del tuk tuk no parla ni una paraula d'anglès i ben justet ens entenem. A més, la policia el para per demanar la documentació i alguna cosa no està bé, així que ens adrecem a la comisaria perquè pugui solventar el problema i pagar una multa. Això és el que deduim... doncs el conductor amb prou feines es fa entendre. Amb tot, hem perdut una bona estona... així que res de fer una parada al Temple Buduruwagala. Només està a 35km d'Ella i ens hauria fet il·lusió. A mesura que ens apropem a Ella el paisatge ja és totalment diferent. Anem agafant alçada i l'entorn és més frondós, la humitat del mar deixa pas a la humitat de la boira, comença a fer fresqueta i a estones ens plou força. Per fi arribem a Ella i al pagar, resulta que només tenim un bitllet de 5.000 LKR i curiosament el conductor 'no té canvi'. Així que el trajecte que havia de durar no més de dues hores, ens ha sortit per uns 27€ i hem tardat tres hores. L'autobús ens hauria costat uns 4€ en total, en fi, com a mínim hem anat còmodes i no ens hem mullat.
Ella és una petita població del Hill Country (Terres Altes), situada al centre de Sri Lanka. És molt coneguda pels tractaments ayurvèdics. Té un carrer principal amb restaurants i algun establiment a banda i banda. De seguida ens adonem que és un dels llocs més turístics, doncs des d'aquí tothom visita les plantacions de tè o els centres de tractaments ayurvèdics. Dinem a 'The Remo's Restaurant', ens atèn un noi jove molt simpàtic amb grans aptituds comercials. Està clar que sap tractar amb turistes.
Després de dinar agafem un autobús per baixar a la cascada Ravana Falls, de 19m d'alçada. Anar amb autobús és la millor opció, el tuk tuk ens demanava 1.500 rúpies per anar i tornar, quan són poc més de 5km de distància i l'autobús ens va costar 120 LKR tots dos, anar i tornar. És de fàcil accés, doncs es veuen des de la mateixa carretera, es pot pujar pel voltant de la cascada fins a dalt, però s'ha de dur un calçat una mica adequat. Tampoc és res de l'altre món, però si estàs a Ella i tens una estoneta lliure, està bé anar-hi.
A les 05:00 a.m. ens sona el despertador. Ens vestim de seguida per què ens doni temps a fer un cafè abans no arribi el Jeep amb el guia que ens acompanyarà durant el safari al PN Udawalawe. El parc obra a les sis del matí i a l'hotel ens han dit que és important arribar-hi d'hora per no creuar-nos amb tants visitants durant el recorregut. Tot i que som una mica escèptics, de seguida comencem a veure alguns animals interessants, sobretot cigonyes i àguiles. Després de pocs minuts, el conductor frena en sec i ens fa observar entre els arbres, una cria de leopard, ells l'anomenen "wild cat". Hem tingut moltíssima sort, doncs són molt difícils de veure. Seguim el trajecte i trobem una família d'elefants esmorzant! Són un grup de famelles. Durant les quatre hores de visita al PN Udawalawe veiem cocodrils, búfals, micos... ha valgut la pena. A la tornada recollim la motxilla de Green View Safari amb la intenció d'agafar un autobús direcció Ella. El trajecte és d'unes quatre hores i haurem de fer un trasbord a Wellawaya, perquè no hi ha un autobús directe. De sobte comença una bona tempesta. La responsable de l'hotel ens ofereix contractar un conductor que ens hi porti. No ho teníem previst, però vist el temporal, ens decidim a agafar el tuk tuk per 3.500 rúpies. Arribarem a Ella abans del previst i podrem fer alguna parada.
Doncs no, el conductor del tuk tuk no parla ni una paraula d'anglès i ben justet ens entenem. A més, la policia el para per demanar la documentació i alguna cosa no està bé, així que ens adrecem a la comisaria perquè pugui solventar el problema i pagar una multa. Això és el que deduim... doncs el conductor amb prou feines es fa entendre. Amb tot, hem perdut una bona estona... així que res de fer una parada al Temple Buduruwagala. Només està a 35km d'Ella i ens hauria fet il·lusió. A mesura que ens apropem a Ella el paisatge ja és totalment diferent. Anem agafant alçada i l'entorn és més frondós, la humitat del mar deixa pas a la humitat de la boira, comença a fer fresqueta i a estones ens plou força. Per fi arribem a Ella i al pagar, resulta que només tenim un bitllet de 5.000 LKR i curiosament el conductor 'no té canvi'. Així que el trajecte que havia de durar no més de dues hores, ens ha sortit per uns 27€ i hem tardat tres hores. L'autobús ens hauria costat uns 4€ en total, en fi, com a mínim hem anat còmodes i no ens hem mullat.
Ella és una petita població del Hill Country (Terres Altes), situada al centre de Sri Lanka. És molt coneguda pels tractaments ayurvèdics. Té un carrer principal amb restaurants i algun establiment a banda i banda. De seguida ens adonem que és un dels llocs més turístics, doncs des d'aquí tothom visita les plantacions de tè o els centres de tractaments ayurvèdics. Dinem a 'The Remo's Restaurant', ens atèn un noi jove molt simpàtic amb grans aptituds comercials. Està clar que sap tractar amb turistes.
Després de dinar agafem un autobús per baixar a la cascada Ravana Falls, de 19m d'alçada. Anar amb autobús és la millor opció, el tuk tuk ens demanava 1.500 rúpies per anar i tornar, quan són poc més de 5km de distància i l'autobús ens va costar 120 LKR tots dos, anar i tornar. És de fàcil accés, doncs es veuen des de la mateixa carretera, es pot pujar pel voltant de la cascada fins a dalt, però s'ha de dur un calçat una mica adequat. Tampoc és res de l'altre món, però si estàs a Ella i tens una estoneta lliure, està bé anar-hi.
A Ella ens allotgem al Ella Okreech Cottages, unes cabanes molt xules a cinc minuts de l'estació i molt a prop del carrer principal. Per accedir-hi hi ha una bona pujadeta... però vam estar molt a gust. Sopem a un lloc normal i corrent del carrer principal.. no recordem el nom. Buscàvem un lloc ben valorat, però els dos primers els vam trobar tancats i al final hem sopat alguna cosa senzilla per no anar a dormir amb l'estòmac buit.
Nota: a Ella no vam poder visitar el Temple Buduruwagala ni el Dowa Temple. La visita a Ella Rock diuen que és espectacular, però el desnivell és important i has d'estar físicament millor preparat per acabar l'excursió.
- Des de l'estació de tren de Ella es poden seguir les vies i a una hora i mitja caminant es troba el pont Demodara Nine Arch Bridge. Ho vam saber al tornar.
Nota: a Ella no vam poder visitar el Temple Buduruwagala ni el Dowa Temple. La visita a Ella Rock diuen que és espectacular, però el desnivell és important i has d'estar físicament millor preparat per acabar l'excursió.
- Des de l'estació de tren de Ella es poden seguir les vies i a una hora i mitja caminant es troba el pont Demodara Nine Arch Bridge. Ho vam saber al tornar.
Dia 6. Haputale - Ella
Ens llevem ben d'hora per agafar el tren direcció Haputale que surt d'Ella a les 6:39h. En arribar a l'estació preguntem pel tren que ens ha de portar l'endemà a Nuwara Eliya, però ens indiquen que no podem comprar els bitllets fins al mateix dia, no podem reservar seients al Observation Saloon, un vagó especial amb grans finestrals per contemplar el paisatge. Mentre esperem a l'andana de l'estació faig algunes fotos i de sobte, ens adonem que hem de creuar pel mig de les vies per accedir al tren que ens portarà a Haputale. Tenim sort i trobem seient de seguida. El trajecte és només d'una hora i és molt bonic, ja és una atracció turística per si mateixa, sota el nostre punt de vista el trajecte d'Ella a Haputale és un dels més especials per veure l'increïble paisatge que ofereix el verd de les plantacions de tè. En aquest trajecte tenim ocasió de fer moltíssimes fotos als viatgers, que somriuren al veure'ns entrar al vagó amb la càmara a les mans. Coneixem una senyora gran, molt amable, que ens convida a galetes, la veritat és que no havíem esmorzat encara... i se'ns deuria notar a la cara.
En arribar a Haputale fa fresca i abans de començar preferim seure i esmorzar com cal Preguntem com arribar al Tea Factory i agafem un petit autobús que puja per una carretera de curves fins a dalt. Haputale està a 1.400m d'altitud i la boira del matí ens acompanya. Una vegada visitem la fàbrica del tè fundada pel Sr. Thomas Lipton (1880) i ens expliquen quin és el procés per a que el tè arribi fins a l'últim raconet del món, agafem un tuk-tuk per visitar Lipton Seat, des d'on es poden apreciar les millors vistes a les plantacions de tè. Anar i tornar amb el tuk tuk ens costa 700 LKR i el "peatge" per entrar als terrenys de Lipton Seat 100 LKR més. Una vegada arribem a Lipton Seat, la boira es va dissipant per deixar pas a un paisatge meravellós... idílic, verd, il·luminat... i de sobte, comencem a veure com un grup de noies comencen a pujar lentament muntanya a munt per recollir les fulles de tè. Són les anomenades 'tea pluckers', majoritàriament d'origen tamil. Hem llegit en alguns blogs que les condicions laborals de les tea pluckers són dures i guanyen en funció del que recullen, viuen al voltant de les plantacions de tè, on no arriba l'electricitat.
Tornem al centre de Haputale amb un autobús, on coincidim amb els convidats a un casament. A cada parada que fa el minibus, pugen més i més convidats! Ara, al baixar, surten tots alhora. :):):)
En general els lavabos públics del país estan nets, però sempre hi ha excepcions: A Haputale dinem a un dels restaurants recomanats a TripAdvisor, "Risara Restaurant", el menjar és bo i molt barat (630 LKR, 3,3€ dos plats i beguda), ara bé... potser ningú més ha entrat al bany, però estava realment brut! La majoria d'opinions d'altres viatgers coincideixen a dir que és un lloc net...!
A la tornada no tenim tanta sort i al tren no podem seure, però és només una hora. Una vegada a Ella, fem temps llegint una estona i al vespre busquem lloc per sopar. Finalment sopem al paradís del turista: "Chill Cafe". Si estàs cansat del rice&curry, o trobes a faltar una bona hamburguesa, un plat de macarrons o una pizza, aquest serà el teu lloc preferit. Si viatges amb nens, segurament ho agrairan. Vam sopar a gust i l'establiment és una passada... molt ben decorat. Tots els clients són turistes i els preus són batant cars, tenint en compte els preus de la resta de restaurants. Vam pagar 2.244 LKR (12€) per un plat d'espaghetti, una hamburgesa, un milkshake i dues begudes. El que està bé de sopar a Chill Cafe és que després et pots quedar a fer un coctel o el que et vingui de gust, tranquil·lament.
Avui tornem a dormir a la caseta de fusta de Okreech Cottages, demà visitarem Little Adam's Peack.
Nota: a 20km de Haputale es pot visitar Bambarakanda waterfall
Ens llevem ben d'hora per agafar el tren direcció Haputale que surt d'Ella a les 6:39h. En arribar a l'estació preguntem pel tren que ens ha de portar l'endemà a Nuwara Eliya, però ens indiquen que no podem comprar els bitllets fins al mateix dia, no podem reservar seients al Observation Saloon, un vagó especial amb grans finestrals per contemplar el paisatge. Mentre esperem a l'andana de l'estació faig algunes fotos i de sobte, ens adonem que hem de creuar pel mig de les vies per accedir al tren que ens portarà a Haputale. Tenim sort i trobem seient de seguida. El trajecte és només d'una hora i és molt bonic, ja és una atracció turística per si mateixa, sota el nostre punt de vista el trajecte d'Ella a Haputale és un dels més especials per veure l'increïble paisatge que ofereix el verd de les plantacions de tè. En aquest trajecte tenim ocasió de fer moltíssimes fotos als viatgers, que somriuren al veure'ns entrar al vagó amb la càmara a les mans. Coneixem una senyora gran, molt amable, que ens convida a galetes, la veritat és que no havíem esmorzat encara... i se'ns deuria notar a la cara.
En arribar a Haputale fa fresca i abans de començar preferim seure i esmorzar com cal Preguntem com arribar al Tea Factory i agafem un petit autobús que puja per una carretera de curves fins a dalt. Haputale està a 1.400m d'altitud i la boira del matí ens acompanya. Una vegada visitem la fàbrica del tè fundada pel Sr. Thomas Lipton (1880) i ens expliquen quin és el procés per a que el tè arribi fins a l'últim raconet del món, agafem un tuk-tuk per visitar Lipton Seat, des d'on es poden apreciar les millors vistes a les plantacions de tè. Anar i tornar amb el tuk tuk ens costa 700 LKR i el "peatge" per entrar als terrenys de Lipton Seat 100 LKR més. Una vegada arribem a Lipton Seat, la boira es va dissipant per deixar pas a un paisatge meravellós... idílic, verd, il·luminat... i de sobte, comencem a veure com un grup de noies comencen a pujar lentament muntanya a munt per recollir les fulles de tè. Són les anomenades 'tea pluckers', majoritàriament d'origen tamil. Hem llegit en alguns blogs que les condicions laborals de les tea pluckers són dures i guanyen en funció del que recullen, viuen al voltant de les plantacions de tè, on no arriba l'electricitat.
Tornem al centre de Haputale amb un autobús, on coincidim amb els convidats a un casament. A cada parada que fa el minibus, pugen més i més convidats! Ara, al baixar, surten tots alhora. :):):)
En general els lavabos públics del país estan nets, però sempre hi ha excepcions: A Haputale dinem a un dels restaurants recomanats a TripAdvisor, "Risara Restaurant", el menjar és bo i molt barat (630 LKR, 3,3€ dos plats i beguda), ara bé... potser ningú més ha entrat al bany, però estava realment brut! La majoria d'opinions d'altres viatgers coincideixen a dir que és un lloc net...!
A la tornada no tenim tanta sort i al tren no podem seure, però és només una hora. Una vegada a Ella, fem temps llegint una estona i al vespre busquem lloc per sopar. Finalment sopem al paradís del turista: "Chill Cafe". Si estàs cansat del rice&curry, o trobes a faltar una bona hamburguesa, un plat de macarrons o una pizza, aquest serà el teu lloc preferit. Si viatges amb nens, segurament ho agrairan. Vam sopar a gust i l'establiment és una passada... molt ben decorat. Tots els clients són turistes i els preus són batant cars, tenint en compte els preus de la resta de restaurants. Vam pagar 2.244 LKR (12€) per un plat d'espaghetti, una hamburgesa, un milkshake i dues begudes. El que està bé de sopar a Chill Cafe és que després et pots quedar a fer un coctel o el que et vingui de gust, tranquil·lament.
Avui tornem a dormir a la caseta de fusta de Okreech Cottages, demà visitarem Little Adam's Peack.
Nota: a 20km de Haputale es pot visitar Bambarakanda waterfall
Dia 7. Little Adam's Peak (Ella) - Nuwara Eliya
Ens despertem amb el sol que enlluer-na part de l'habitació, però només són les 6:30h. Agafem forces fent un cafè, un bon cafè italià 'Lavazza' i un cheesecake. Un capritx de tant en tant senta bé! El tren fins a Nuwara Eiya surt a les 9:23h però no podem marxar d'Ella sense caminar per Little Adam's Peak, un dels llocs més famosos juntament amb Ella Rock. D'entrada ja estava descartada l'excursió a Ella Rock, als blogs hem llegit que són més de 4h en total i que el camí és confós i has d'estar preparat. Little Adam's Peak és assequible, són 5km, unes dues hores anar i tornar, però el camí és pla i molt ample, entre plantacions de tè. Ara bé, l'últim tram es complica, hi ha un llarg tram d'escales de pedra estretetes, però una vegada a dalt val molt la pena i l'esforç s'oblida. Una vegada a dalt, gaudeixes d'unes vistes espectaculars, amb Ella Rock al davant. Durant el recorregut ens trobem alguns turistes, però pràcticament fem sols tot el camí. De tornada, ens trobem una noia que ven pulseres fetes amb llavors, ella li diu "ull de bou", si, ens ho diu en català!!!! Té una llibreteta amb algunes paraules i frases bàsiques traduïdes a moltíssims idiomes, entre ells, el català. Deu ser ben cert que els catalans som a tot arreu.
En tornar a l'hotel ens dóna temps a fer una dutxa ràpida, acabar de recollir la motxilla i marxar cap a l'estació. De nou, el recorregut amb tren és meravellós! No és tan sols el trajecte, és una experiència del viatge en si mateix, on tenim ocasió de parlar amb persones srilankeses, conèixer la seva manera de fer, i alhora gaudir del paisatge. Per arribar-hi tardem aproximadament quatre hores, el tren fa moltes aturades i perdem la noció del temps gaudint del paisatge, la gent, els nens amunt i avall del vagó, fem moltíssimes fotos! A mig matí passa un noi venent unes pastetes arrebossades amb chilis picants al voltant. Com fa tantes hores de l'esmorzar... decidim provar-ho i no està gens malament! Ens omple la panxa fins al dinar.
Una vegada arribem a Nanu Oya, l'estació més propera a Nuwara Eliya, un taxi ens porta fins el restaurant que ha triat el Guillem: 'Salmiya Restaurant' Un restaurant italià on només fan pasta i pizza! No ha tingut en compte la seva intolerància al gluten! Passarà una bona tarda... Ara, és un restaurant molt recomanable, sembla increïble que al centre d'Sri Lanka puguis trobar una pizzeria italiana 100%, importen els productes d'Itàlia i Espanya!!!
El nostre hotel a Nuwara Eliya és el The Tea Garden ja per les fotos i les opinions a Booking ens imaginàvem que seria un dels millors i només veure'l ens encanta. Nuwara Eliya és la població més "britànica" de Sri Lanka, amb grans edificis colonials i mansions senyorials, envoltada de grans plantacions de tè. Està considerada la zona de més producció de tè del país. Per aquest motiu, no és d'extranyar que l'estil del Tea Garden sigui precisament colonial. En arribar el personal de l'hotel ens prepara un tè i descansem una estona, en el silenci que envolta la casa. Com no estem ben bé al centre de la ciutat, a mitja tarda sortim a passejar pels voltants de la casa, entre horts i plantacions de tè. Degut a la pluja, està ple de bassals. Aviat tenim ganes de tornar i anar a provar un restaurant indi molt recomanat: Indian Summer. En aquell moment encara no ho sabíem... però soparíem aquí les tres nits que vam passar a Nuwara Eliya. Els preus no són tant econòmics, però tots els plats ens recorden el nostre recorregut pel nord de l'Índia. Si us agrada el menjar indi l'heu de tastar!
Ens despertem amb el sol que enlluer-na part de l'habitació, però només són les 6:30h. Agafem forces fent un cafè, un bon cafè italià 'Lavazza' i un cheesecake. Un capritx de tant en tant senta bé! El tren fins a Nuwara Eiya surt a les 9:23h però no podem marxar d'Ella sense caminar per Little Adam's Peak, un dels llocs més famosos juntament amb Ella Rock. D'entrada ja estava descartada l'excursió a Ella Rock, als blogs hem llegit que són més de 4h en total i que el camí és confós i has d'estar preparat. Little Adam's Peak és assequible, són 5km, unes dues hores anar i tornar, però el camí és pla i molt ample, entre plantacions de tè. Ara bé, l'últim tram es complica, hi ha un llarg tram d'escales de pedra estretetes, però una vegada a dalt val molt la pena i l'esforç s'oblida. Una vegada a dalt, gaudeixes d'unes vistes espectaculars, amb Ella Rock al davant. Durant el recorregut ens trobem alguns turistes, però pràcticament fem sols tot el camí. De tornada, ens trobem una noia que ven pulseres fetes amb llavors, ella li diu "ull de bou", si, ens ho diu en català!!!! Té una llibreteta amb algunes paraules i frases bàsiques traduïdes a moltíssims idiomes, entre ells, el català. Deu ser ben cert que els catalans som a tot arreu.
En tornar a l'hotel ens dóna temps a fer una dutxa ràpida, acabar de recollir la motxilla i marxar cap a l'estació. De nou, el recorregut amb tren és meravellós! No és tan sols el trajecte, és una experiència del viatge en si mateix, on tenim ocasió de parlar amb persones srilankeses, conèixer la seva manera de fer, i alhora gaudir del paisatge. Per arribar-hi tardem aproximadament quatre hores, el tren fa moltes aturades i perdem la noció del temps gaudint del paisatge, la gent, els nens amunt i avall del vagó, fem moltíssimes fotos! A mig matí passa un noi venent unes pastetes arrebossades amb chilis picants al voltant. Com fa tantes hores de l'esmorzar... decidim provar-ho i no està gens malament! Ens omple la panxa fins al dinar.
Una vegada arribem a Nanu Oya, l'estació més propera a Nuwara Eliya, un taxi ens porta fins el restaurant que ha triat el Guillem: 'Salmiya Restaurant' Un restaurant italià on només fan pasta i pizza! No ha tingut en compte la seva intolerància al gluten! Passarà una bona tarda... Ara, és un restaurant molt recomanable, sembla increïble que al centre d'Sri Lanka puguis trobar una pizzeria italiana 100%, importen els productes d'Itàlia i Espanya!!!
El nostre hotel a Nuwara Eliya és el The Tea Garden ja per les fotos i les opinions a Booking ens imaginàvem que seria un dels millors i només veure'l ens encanta. Nuwara Eliya és la població més "britànica" de Sri Lanka, amb grans edificis colonials i mansions senyorials, envoltada de grans plantacions de tè. Està considerada la zona de més producció de tè del país. Per aquest motiu, no és d'extranyar que l'estil del Tea Garden sigui precisament colonial. En arribar el personal de l'hotel ens prepara un tè i descansem una estona, en el silenci que envolta la casa. Com no estem ben bé al centre de la ciutat, a mitja tarda sortim a passejar pels voltants de la casa, entre horts i plantacions de tè. Degut a la pluja, està ple de bassals. Aviat tenim ganes de tornar i anar a provar un restaurant indi molt recomanat: Indian Summer. En aquell moment encara no ho sabíem... però soparíem aquí les tres nits que vam passar a Nuwara Eliya. Els preus no són tant econòmics, però tots els plats ens recorden el nostre recorregut pel nord de l'Índia. Si us agrada el menjar indi l'heu de tastar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada